L'ARBRE VELL
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
En la ciutat algú conta
que hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent
Quan venia la primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd.
La nostra mandala:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada